Conclusió

Ap 22, 18-21 - Adverteixo solemnement a tots els qui escoltin la profecia d'aquest llibre que, si algú hi posa res més, Déu posarà damunt d'ell les plagues escrites en aquest llibre, i si algú en treu cap paraula, Déu li traurà la seva part de l'arbre de la vida i de la ciutat santa que aquest llibre ha descrit. El qui dóna testimoni de tot això, diu: "Sí, vinc de seguida". Amén! Vine, Senyor Jesús! Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom.

Take me out

I amb aquesta darrera entrada poso fi a un dels projectes més creatius que he realitzat mai. La creació i manteniment d'aquest blog m'ha ajudat a entendre i entendre'm. Però el més interessant ha sigut poder-ho compartir amb vosaltres.

Taste of Sant Cugat mor aquí. Però part d'allò que vivim mai mor. Acaba aquesta bonica etapa que venia marcada per un calendari: del 6 de febrer al 31 de maig. Gràcies a tots per aquests darrers quatre mesos. De tot cor.

No ho oblidis: cal fer justícia.

Futur etern

Lm 5, 15 - S'ha fos el goig del nostre cor, la nostra dansa s'ha convertit en dol.

Outsiders

Hi ha una cançó de Facto Delafé y Las Flores Azules que es diu Muertos. Ens fa reflexionar sobre el nostre paper en el global de la història del nostre planeta ja que, si la humanitat és un parpalleig, què som nosaltres? Efectivament, serem morts durant tota la eternitat. Però de moment podem gaudir de la nostra condició mortal, "de los que tropiezan al andar".

Futur etern és l'esperança pel que vindrà o pel que està venint perquè està sent, aquella segurerat de que part del que hem viscut romandrà pels segles dels segles. En certa mesura és com una tradició, si en la generació present es comprèn i es viu és probable que aquest futur es converteixi en present a cada moment doncs cada generació ho mostrarà a la que vindrà. Però per a la persona d'un temps concret sempre serà el futur.

Els bons records pesen en la memòria i per això acaben sent la base del que som. Al llarg d'aquests últims quatre mesos a Can B30 he après, he treballat i he viscut en família. Són coses que ja han quedat, són moments que formen part d'un present que alimenten el meu futur.

Cal fer justícia.

Nostàlgia futura

Mt 24, 13 - Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.

Auf Achse

Ho sabia el Gigante de Hierro, ho sabia Jesús de Natzaret, ho sabia Leònides I. Tot acaba acabant-se, per bé o per mal. Molts no entenen per què el Ball Pla és el millor que hi ha, doncs "no és una Festa Major més, és una Festa Major menys" la que es viu. Sensacions, emocions i moments que caduquen. Em falten dos dies per a que arribi 31 de maig, d'aquí dos dies a aquesta hora ja hauré acabat la meva (potser primera?) etapa a Premsa Local i estaré gaudint d'un dels millors festivals de música d'aquest bonic planeta del gran univers.

S'anticipen les emocions quan saps que una cosa s'acaba. Malgrat ho gaudeixis fins l'últim moment, apurant tots els moments. S'acaba. Però què passaria si no sabéssim que allò s'acaba? Ho gaudiríem d'igual manera? Seria major la melancolia al acabar-se?

No em queden gaires coses més que dir a Taste of Sant Cugat, estic esgotant les darreres lletres amb la mateixa il·lusió i experimentació que la primera entrada. Quan estàs limitat per un cert període de temps suposo que de manera inconscient dosifiques els teus esforços i destines la il·lusió justa i necessària. Més val allò de no dir blat abans no estigui al sac i ben lligat, allò de que més val preveure que curar. Em falten 8 hores laborals per acabar (més un parell d'examens i poques lliures eleccions), no només a Premsa Local, no només una assignatura, també amb un projecte que va començar fa quatre anys.

Queden dos dies, un creuer i una graduació.